Revisió de caixes-niu instal·lades en oliveral (Aceitunas Guadalquivir) enero 2017

Revisió de les caixes niu del cortijo “Los Barros” de Aceitunas Guadalquivir a Sevilla, realitzada un any després de la instal·lació amb els següents resultats:

grafico_actividad_rev_enero_2017

La instal·lació de caixes niu, juntament amb altres mesures com la implantació de cobertes vegetals, la reducció de pesticides o la creació de punts d’aigua per a fauna són algunes de les eines que estan utilitzant-se en la parcel·la “Los Barros” per a aconseguir incrementar la biodiversitat local. L’objectiu és reduir o pal·liar l’impacte derivat del cultiu ultra-intensiu d’oliveres.
Continue reading →

El declivi dels teuladins. Què podem fer?

Existeixen dades que indiquen que s’estan produint descensos significatius en les poblacions de teuladins tant d’àrees urbanes com a agrícoles a nivell mundial. A Europa han desaparegut ja el 63% en els últims 30 anys, ciutats com Londres, Ámsterdam o Praga han quedat pràcticament buides d’aquests ocells. A Espanya, segons la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/Birdlife), el nombre de teuladins del país ha disminuït un 15 per cent des de 1998 i continua descendint, amb dades tan preocupants com la pèrdua de 12 milions d’exemplars al llarg de 2016. (cadenaser) A la Comunitat Valenciana, segons un estudi realitzat per l’ornitòleg Enrique Murgui Pérez (1), el descens en l’última dècada aconsegueix el 70% (Levante). Sembla que estem perdent als teuladins, com ja va passar a la Xina fa 60 anys (2), encara que per altres motius. Continue reading →

Caixes niu per xoriguers, mussols, etc. instal·lades a Catarroja. (Dec 2016)

“Fa prop d’un any que l’Ajuntament de Catarroja, va recórrer a la col·locació d’onze nius de ratapinyades en el casc urbà per a lluitar contra les plagues d’insectes en una iniciativa pionera a l’Horta, que van seguir molts altres municipis de la comarca. Després de diversos mesos, el consistori ha ampliat les mires del projecte inicial amb la intenció de recuperar la presència d’aus insectívores com a teuladins, mussols o xoriguers.

Per a açò, s’han contractat els serveis d’un empresa especialitzada, La Granja de Bitxos, que ha escollit els punts del municipi «on tenen més probabilitats de ser ocupades»” Continue reading →

Caixes niu contra el cuc del pi en Sagunt. (Nov 2016)

“Durant els darrers mesos, la SAG (Societat Anònima de Gestió) de Sagunt ha reduït l’ús d’herbicides com el glifosat i d’adobs químics als jardins urbans de la capital del Camp de Morvedre. I, a més a més, està treballant per a potenciar la presència de fauna auxiliar en els parcs de la ciutat com a mesura de control biològic de plagues.” Continue reading →

Instalació de caixes niu a la Costera de Puçol. (València) Febrer 2016

El Paratge Natural Municipal “La Costera” (amb 49,22 ha. declarat l’any 2005) està situat en el terme municipal de Puçol, en la província de València.

El turó de La Costera constitueix un enclavament vinculat històricament al aprofitament de la naturalesa pels habitants de Puçol. Per al municipi el paratge constitueix un àrea de gran valor, ja que, en un entorn densament poblat i urbanitzat, es tracta d’un reducte natural que ofereix als ciutadans una possibilitat propera per a gaudir d’un paisatge natural. Continue reading →

Instal·lació de caixes niu en cultiu d’olives. Galpagro, Marchena (Sevilla) Febrer 2016.

 

L’empresa Galpagro es compromet amb el medi ambient i comença a aplicar mesures compensatòries que permeten millorar la biodiversitat autòctona en els seus cultius d’oliveres ultraintensives.Les mesures aplicades són:

– Instal·lació de caixes niu per a aus insectívores (pàrids, colltorts, palputs…)

(Experiències realitzades en cultius de secà per part del projecte FIRE (iniciativa “camps de vida”) des de 2013 determinen que una parella de totestius (pàrids), juntament amb les cries, consumeix 27 kg d’insectes de mitja a l’any. Els controls realitzats demostren que el nombre d’erugues depredades per les aus augmenta en un cinquanta per cent en les zones que compten amb caixes niu. L’estudi conclou especificant que la instal·lació d’aquests refugis artificials per a insectívors permet l’estalvi en fitosanitaris de fins a 2000 euros per hectàrea i any.)

Continue reading →