Arquetes, canals, dipòsits, cisternes, basses… tots aquestos elements solen tindre alguna cosa en comú a més de contindre aigua: un disseny mal fet, un disseny que no té en compte la fauna de la zona i que acaba convertint-se en un parany letal, sobretot per a amfibis, que se senten atrets per les masses d’aigua per a reproduir-se i a causa de la verticalitat de les parets d’aquestes estructures ja mai més poden eixir, morint ofegats, de fam o de cansament. En aquest cas es tracta d’una arqueta de les quals serveixen per a arreplegar i canalitzar aigua de pluja, una arqueta que com està construída en un parc natural com és la Serra d’Espadà hauria d’haver comptat amb un estudi d’impacte mediambiental, en el qual s’hauria d’haver detectat el problema (prou típic) i s’haurien aplicat mesures preventives o correctores que evitaren la mort de fauna com disenyar rampes o parets que es puguen trepar (en la zona hi ha gripau comú, tòtil i fins i tot ofegabous, pràcticament desapareguts en la major part de la comunitat, tots ells protegits per la llei a causa de la seua importància i escassetat.)

Continue reading →