Biodiversitat i pandèmies. Les rates penades són les nostres aliades.

Davant el devessall de barbaritats sobre les rates penades dites aquests dies en relació amb “el coronavirus” hem decidit escriure aquesta publicació. Primer de tot, és important aclarir que existeixen ja multitud d’articles que parlen d’aquest virus i, per tant, no ens estendrem massa en aquest aspecte, és clar que mai ho farem millor que els experts/es en virologia o epidemiologia, per la qual cosa ens centrarem en la visió mediambiental. En resum:

1- Prové el SARS-CoV-2 (causant de la malaltia COVID19) d’una rata penada?

És el més probable però no s’ha comprovat encara. Els quiròpters són molt resistents als coronavirus i és possible que algun d’aquests patògens s’adapte i infecte altres animals. En 2003, el SARS (un altre coronavirus) va ser transmés per civetes caçades a la Xina i en 2012, el MERS (també un coronavirus) va ser transmés per dromedaris a Aràbia Saudita, cap dels dos animals era l’hoste natural dels respectius virus, així que es considera la possibilitat (molt alta) que l’origen fóra alguna espècie de ratpenat de ferradura. Els casos de zoonosis (transmissió de malalties infeccioses d’animals a humans) són molt comuns i s’estima que dels 1415 patògens humans coneguts en el món el 61% són zoonòtics, és a dir, que “van saltar” d’algun animal a l’ésser humà (L’ébola, el VIH o la grip aviària són alguns exemples).

2- Em poden contagiar el SARS-CoV-2 les rates penades?

Ni les rates penades ni qualsevol altre animal tenen ja cap paper en el progrés de l’epidèmia, que es basa exclusivament a la transmissió de persona a persona.”
Juan Emilio Echevarría (Viròleg) font (SECEMU): http://secemu.org/sobre-la-relacion-de-los-murcielagos-con-el-brote-de-enfermedad-respiratoria-aguda-causada-por-un-nuevo-coronavirus-en-wuhan-china/
És més, els quiròpters actuen com a depredadors naturals de plagues agrícoles i vectors de transmissió de malalties com a mosquits, la seua pèrdua seria dramàtica per a la humanitat. 

3- Què té a veure el medi ambient amb les pandèmies?.

Els éssers humans estem multiplicant la nostra exposició a patògens amb els quals mai abans havíem tingut contacte; patògens al costat dels quals no hem evolucionat com sí ho han fet altres animals i és per això que no estem tan adaptats com ells a aquests “nous” virus. Influeixen diversos factors:

a) El tràfic d’espècies salvatges implica un enorme risc per a nosaltres i per als ecosistemes dels quals depenem ja que desplacen fauna silvestre (i els seus patògens, siguen virus, bacteris, fongs, paràsits, etc.) per tot el món incrementant les probabilitats que ocórrega una zoonosi (o un desequilibri important en el nostre entorn que també ens afectarà negativament, com ocorre amb les espècies invasores). La Xina acaba de prohibir el comerç il·legal d’espècies. (Font: http://www.china.org.cn/china/2020-03/17/content_75824346.htm), caldrà veure si ho aconsegueix frenar realment, el tràfic il·legal d’espècies és la quarta activitat criminal organitzada que més diners genera en el món, només superada pel tràfic de drogues, el de les falsificacions i el de persones.

b) Estem antropitzant massivament els ecosistemes, més que mai, el canvi de l’ús de la terra que implica la fragmentació i destrucció d’hàbitats (urbanització, desforestació, etc), el ràpid creixement poblacional i la globalització incrementen l’exposició humana i multipliquen les possibilitats de contagi.

El risc de malalties infeccioses d’origen zoonòtic és elevat a les regions tropicals boscoses que experimenten canvis en l’ús de la terra
font: https://www.nature.com/articles/s41467-017-00923-8

Si descobrir opcions terapèutiques i vacunes és una prioritat, és encara més important treballar en l’educació i la consciència de les persones sobre els riscos associats amb els entorns antropitzats.
font: https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fmicb.2018.00702/full

c) El canvi climàtic, també d’origen antròpic, empitjora la situació, ja que l’augment de les temperatures possibilita l’aparició de noves espècies invasores i malalties (fa poc va arribar el famós “mosquit tigre”, però vindran moltes més espècies de mosquit i molts d’ells són vectors de transmissió de malalties).

 

4- Conclusió.

Els impactes en el medi ambient suposen impactes en la nostra societat, i cada vegada més greus. Grans incendis, grans inundacions, grans sequeres, grans plagues i grans pandèmies. Què  vindrà ara? Servirà la situació actual per a començar a canviar la manera d’actuar? Ens prendrem de manera seria la protecció dels nostres ecosistemes? Invertirem més en ciència? O potser oblidarem tot quan tornem a la “normalitat” i continuarem confiant en el nostre actual sistema com si res haguera passat mentre caminem irremeiablement cap al col·lapse?.

Hi haurà qui dirà, “val, molt bé, però això ja ho podrien haver avisat els científics abans si tant saben, ara a bou passat qualsevol!”

De fet ja vam ser advertits fa almenys 13 anys que açò passaria més tard o més prompte, simplement no els vam fer cas perquè només eren científics i segurament, com a societat, estàvem massa pendents de “influencers”, “fake news”, pseudociències, famosets de la tv i altres grans “pensadors” de la nostra actual era. (font: https://www.investigacionyciencia.es/blogs/medicina-y-biologia/27/posts/en-2007-ya-fuimos-advertidos-pero-no-hicimos-caso-solo-eran-unos-cientficos-no-eran-polticos-ni-anuncios-televisivos-18485).
(Article científic escrit en 2007 per Vincent C. C. Cheng, Susanna K. P. Lau, Patrick C. Y. Woo y Kwok Yung Yuen, de la Universidad de Hong Kong: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2176051/)

Salutacions i ànim amb la quarantena.
   

*Il·lustració de portada creada per Centers for Disease Control and Prevention (CDC)