Muntanyes, incendis i inundacions.

inundación

Quina relació hi ha entre la gestió forestal i els danys produïts per les inundacions?

Amb la revolució industrial va començar l’èxode rural, que encara avui continua, deixant algunes zones de la península amb la mateixa densitat poblacional que Lapònia. La fusta va deixar d’extraure’s en moltes plantacions de pi que van quedar abandonades al “no resultar rendibles”, carbó vegetal i calç van deixar de fabricar-se en la muntanya, la llenya seca, com l’espart, va deixar d’arreplegar-se i molts oficis van desaparèixer en la majoria de zones: resiners, surers, pelusers o els mateixos pastors que cuidaven de ramats de cabres i ovelles. Tots ells tenien en comú l’impacte generat en la muntanya, un impacte “positiu” sempre que aquestes activitats no superaren la capacitat de càrrega de l’entorn. En un ecosistema adaptat als incendis com el bosc mediterrani les activitats que redueixen la càrrega de combustible sense perjudicar la biodiversitat “equivalen” a xicotets incendis que lluny de ser perjudicials serviran per a generar discontinuïtats de combustible que evitaran altres incendis més grans, descontrolats i realment destructius: els convectius.

Cal tindre en compte que el fet que una activitat siga tradicional no significa que resulte per açò innòcua i beneficiosa per al medi ambient si o si, qualsevol de les activitats esmentades anteriorment pot generar un impacte negatiu, irrecuperable fins i tot, si sobrepassa la capacitat de càrrega de l’entorn. Per exemple, la causa de no trobar ni una alzina en moltes muntanyes valencianes és precisament la sobreexplotació que van patir les carrasques a causa dels forns de calç, de la mateixa manera va ocórrer en altres zones amb les carboneres. Açò no vol dir que les activitats comentades resulten “dolentes” o “bones” de forma intrínseca, ho seran depenent de l’ús que es faça d’elles. Negatiu resultarà sobreexplotar una muntanya però també abandonar-la a la seua sort si eixa muntanya és el resultat de totes aqueixes labors que porten realitzant-se en ella des de l’inici del neolític, és difícil parlar de bosc “verge” en el mediterrani. Per a entendre’ns, una activitat tradicional com per exemple el pasturatge, pot tant resultar beneficiosa com causar un desastre ecològic, açò dependrà de molts factors que es deuen tindre en compte a l’hora de gestionar qualsevol paratge, l’important és que totes aquestes activitats reduïen la càrrega de combustible en les muntanyes i de sobte van deixar en cas que es dugui a terme.

bosc

Val, però, Què té açò que veure amb les inundacions?

Resumint, parlem d’activitats que han modelat el nostre entorn des de fa varis milers d’anys, però que van deixar de realitzar-se de sobte perquè la muntanya ja no resultava rendible, la nostra muntanya ja no genera diners És açò cert?

Amb l’abandó de les zones rurals i muntanyes els incendis són cada vegada més intensos, destructius i freqüents, la qual cosa provoca que cada vegada siguen majors les àrees cremades i, per tant, majors les extensions amb alteracions en el seu vessament quan arriben les pluges després de l’estiu (ací el terreny encara no s’ha recuperat, la nostra muntanya és dura, però no fa miracles).

El sòl cremat reté menys aigua de pluja que el sòl amb una cobertura vegetal correcta, de manera que amb els “megaincendis” l’escorrentia d’una conca fluvial pot veure’s augmentada de forma considerable i açò es tradueix en majors avingudes. Com bé explica Ricardo Almenar en el seu llibre “El bosc protector“, un augment del 10% del vessament no representa un 10% més de danys generats per una inundació com podria esperar-se, els danys augmenten de forma exponencial respecte al cabal, de manera que aqueix 10% més de escorrentia generada en la part alta de la conca pot ocasionar tranquil·lament un 50% més de danys per la inundació generada en la part baixa de la conca hidrogràfica. Com indica l’autor en el mateix llibre, l’estudi realitzat per ICONA després de “La Pantanada” del 82 indica que el cabal de l’Escalona i Xarafull, tots dos afluents del Xúquer, van anar d’un 16% i 11% superiors com a conseqüència dels incendis succeïts en els últims anys, Quant va afectar açò a agreujar els danys de la Pantanada”?

Arribats a aquest punt, en el qual assumim que grans extensions de muntanya cremada generen majors escorrenties i per tant majors inundacions, hem de plantejar-nos:

– Quant costen les labors d’extinció d’un gran incendi?
– Quant costa l’increment exponencial de danys derivats de l’augment de l’escorrentia a causa dels incendis en una inundació?

i d’altra banda:
– Quant costaria una correcta gestió forestal que evitara incendis de tal magnitud i les seues conseqüències?

inund_provincias
Alzira, deprés de la Pantanada del 82

Foto de dalt: Arxiu, probablement Carcaixent o Alzira.

Share this post