El declivi dels teuladins. Què podem fer?

gorriones

Existeixen dades que indiquen que s’estan produint descensos significatius en les poblacions de teuladins tant d’àrees urbanes com a agrícoles a nivell mundial. A Europa han desaparegut ja el 63% en els últims 30 anys, ciutats com Londres, Ámsterdam o Praga han quedat pràcticament buides d’aquests ocells. A Espanya, segons la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/Birdlife), el nombre de teuladins del país ha disminuït un 15 per cent des de 1998 i continua descendint, amb dades tan preocupants com la pèrdua de 12 milions d’exemplars al llarg de 2016. (cadenaser) A la Comunitat Valenciana, segons un estudi realitzat per l’ornitòleg Enrique Murgui Pérez (1), el descens en l’última dècada aconsegueix el 70% (Levante). Sembla que estem perdent als teuladins, com ja va passar a la Xina fa 60 anys (2), encara que per altres motius.

Les causes de la desaparició al mig urbà són moltes i variades depenent de ciutats, algunes d’elles són:

– L’escassetat de refugis on niar de les construccions modernes.

– La disminució de zones verdes / abús de pesticides en zones verdes.

– La “neteja excessiva” que limita l’aliment disponible.

– L’increment de la contaminació produïda pels vehicles.

– La competència amb coloms i cotorres invasores / depredació per part d’espècies invasores.

– Les torres de telefonia, (la contaminació electromagnètica redueix la productivitat dels nius, segons British Trust for Ornithology de Regne Unit).

En àrees agrícoles, on en principi la majoria de les anteriors causes es donen en menor nombre i intensitat, les poblacions també descendeixen: en moltes hortes el teuladí ja es pot considerar extint com a espècie nidificant. José Antonio Gil Delgado, investigador i professor del Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València va estudiar les parelles nidificants en una parcel·la de 17 hectàrees de l’horta de Sagunt (València), passant de 114 en 1977 a cap en 2010 (3). (EL País.)

Les causes d’aquest descens en el medi agrícola semblen ser:

– Intensificació dels treballs agrícoles,

– Escassa o nul·la roturació de terres,

– Elevat ús de plaguicides i herbicides que eliminen els principals aliments d’aquestes xicotetes aus, des de llavors i bulbs a insectes, vitals en el període de reproducció (molt perllongat en aquesta espècie, que traurà fins i tot tres niades a l’any).

– Despoblament rural.

Pocs vertebrats han aconseguit adaptar-se tant a la vida al costat dels humans com el teuladí, l’au més estesa de tot el planeta, però sembla que els estem perdent a causa de diverses de les transformacions que hem fet en el nostre entorn immediat durant els últims 30 o 40 anys.

Encara que aquest és un problema que haurà de ser tractat a major escala,  SEO/Birdlife ens ofereix alguns consells per a beneficiar als teuladins locals:

– Per a compensar l’escassetat de refugis que abans trobaven en construccions i arbres vells amb buits naturals podem col·locar caixes-niu. L’entrada ha de ser de mínim 3 cm.(exemple) Un bon lloc podria ser un mur en una terrassa tranquil·la, vigilant que no puguen accedir gats domèstics. També se’ls pot deixar les restes de pa dur, gra o fruita en recipients penjats a mode de menjadors i gaudir observant com s’alimenten(exemple).

– Els abeuradors per a ocells en balconades o jardins poden compensar l’escassetat de punts d’aigua en ciutats (en la meua van desaparèixer les fonts dels parcs!). Si posem un bol baixet i procurem que sempre tinga aigua aprofitaran per a banyar-se (sempre lluny de l’abast de mascotes). És important que aquests punts estiguen controlats i l’aigua siga canviada regularment (mínim una vegada per setmana) per a evitar la proliferació de mosquit tigre, que prefereix aquest tipus de recipients a les grans masses d’aigua per a reproduir-se. Una neteja amb vinagre evitarà l’aparició d’algues i mantindrà els abeuradors higiènics.

– Afegir plantes a la balconada, terrassa o jardí i evitar tractar-les amb pesticides químics, els encanten les gramínies, però amb qualsevol planta autòctona atraurem insectes molt necessaris per a traure els seus pollastres avant (a més si oferim pol·len i nèctar beneficiarem diverses espècies de pol·linitzadors, altres grans perjudicats molt necessaris per al funcionament dels nostres ecosistemes).

gorriones_bany2

Teuladins comuns donant-se un bany (a dalt) i alimentant-se en un menjador urbà propietari (vídeo)

Aquestes mesures no solucionen algunes de les causes esmentades al principi, és evident que a Regne Unit tenen molta més cultura “pardalera”, estimen els ocells (és rar el jardí que no compta amb caixes niu, menjadors i abeuradors) però així i tot les poblacions descendeixen, de manera que açò no sembla ser suficient i potser hauríem d’afegir més mesures, algunes que impliquen un canvi de mentalitat, com per exemple:

– Exigir parcs i zones verdes municipals lliures de potents pesticides químics. Moltes localitats estan abandonant l’ús del Glifosat (herbicida d’ampli espectre) a causa de la pressió pública. Els horts urbans també poden ser xicotets oasis de biodiversitat en les ciutats.

– Passejar, agafar la bicicleta, compartir cotxe per a anar a treballar, usar més el transport públic. Nosaltres respirem el mateix aire que els teuladins, també és el nostre problema.

– Consumir més aliments lliures de pesticides químics. Existeixen grups de consum sense intermediaris on els preus són justs. Recompensem als agricultors que s’esforcen per reduir el seu impacte sobre el medi ambient y la nostra pròpia salut.

– No adquirir espècies exòtiques, aquest no és el seu lloc. No abandonar mai una mascota.

El fet que en unes poques dècades ciutats i hortes puguen deixar de ser habitables per a una espècie tan adaptable com el teuladí hauria de ser interpretat com un senyal o avís que potser algun dia també podrien deixar de ser-ho para nosaltres mateixos si no comencem a corregir els nostres impactes.

cajanido_gorrion

Caixa niu ocupada per teuladins en cultius de l’empresa Aceitunas Guadalquivir (Sevilla).

(1) Murgui, E., y Macias, A. 2010. Population trends of the House Sparrow Passer domesticus in Valencia (Spain) from 1998 to 2008. Bird Study, 57: 281-288.

(2) Les Quatre Plagues. Any 1958, mentre el primer satèl·lit artificial de la història es desintegra en l’atmosfera després d’haver completat 1400 òrbites a la Terra (aproximadament 70 milions de km.) Mao Zedong inicia el seu projecte del “Gran Salt Avant” amb l’objectiu de potenciar la producció agrícola i industrial de Xina. Una de les campanyes derivades d’aquest projecte, denominada “les Quatre Plagues”, consistia en l’eliminació absoluta de quatre espècies considerades letals per a l’agricultura: ratolins, mosques, mosquits i teuladins. En l’últim cas les xifres eren evidents (o açò semblava): cada teuladí (Passer domesticus) menjava de mitjana 4.5 kg de gra a l’any, de manera que cada milió de teuladins morts significaria 4.500.000 kg extra de gra, o dit d’una altra forma, menjar per a 60.000 famílies més. El teuladí comú passava a ser oficialment una plaga destructiva i incompatible amb el progrés, per la qual cosa havia de ser extingida per a afavorir millors collites. Simple.

gorriones_chinagorriones china

Mobilitzada la població amb cartells i lemes com “Els teuladins són una de les pitjors plagues de la Xina” es van realitzar enverinaments massius acompanyats de campanyes de destrucció de nius que van tenir com a conseqüència el ràpid descens de la població. Tan sols dos anys després Mao Zedong frena la persecució de teuladins alertat per informes que demostren que aquests ocells cacen grans quantitats d’insectes, és a dir, al contrari de la creença generalitzada no s’alimenten exclusivament de gra. Ja era tard, el desequilibri ecològic causat va desencadenar una devastadora plaga de llagostes, i açò, unit a la implantació de polítiques i tècniques agràries poc eficients i altres factors com a condicions meteorològiques adverses perllongades (sequeres i inundacions) va derivar en “La Gran Fam de la Xina”, tres anys de fam i misèria en la qual es calcula van poder morir entre 16 i 30 milions de persones. (+ info: wikipedia)

(3) Gil-delgado, J. A., Vives-Ferrándiz, C. y Tapiero, A. 2002. Tendencia decreciente de una población de gorrión común Passer domesticusen los naranjales del este de España. Ardeola, 49: 195-209.

Toni Rubio,
Ambientòleg en La Granja de Bitxos.

Share this post