Quina relació hi ha entre la gestió forestal i els danys produïts per les inundacions?

Amb la revolució industrial va començar l’èxode rural, que encara avui continua, deixant algunes zones de la península amb la mateixa densitat poblacional que Lapònia. La fusta va deixar d’extraure’s en moltes plantacions de pi que van quedar abandonades al “no resultar rendibles”, carbó vegetal i calç van deixar de fabricar-se en la muntanya, la llenya seca, com l’espart, va deixar d’arreplegar-se i molts oficis van desaparèixer en la majoria de zones: resiners, surers, pelusers o els mateixos pastors que cuidaven de ramats de cabres i ovelles. Tots ells tenien en comú l’impacte generat en la muntanya, un impacte “positiu” sempre que aquestes activitats no superaren la capacitat de càrrega de l’entorn. En un ecosistema adaptat als incendis com el bosc mediterrani les activitats que redueixen la càrrega de combustible sense perjudicar la biodiversitat “equivalen” a xicotets incendis que lluny de ser perjudicials serviran per a generar discontinuïtats de combustible que evitaran altres incendis més grans, descontrolats i realment destructius: els convectius. Continue reading →