El passat mes d’Abril instal·lem diferents tipus de refugis i caixes niu en la *marjal de Tavernes de la Valldigna amb l’objectiu de potenciar les poblacions de rates penades fissurícolas, pàrids, teuladins i altres xicotetes aus troglodites com colltorts o caragolets (Troglodytes troglodytes), afectades per l’escassetat de forats disponibles en la zona. Amb aquesta intervenció es pretén potenciar espècies insectívores fonamentals en l’ecosistemes, com la rata penada de cabrera (Pipistrellus pygmaeus) o el totestiu (Parus major).

Continue reading →


¿Què és un “Hotel” d’insectes?

Encara que els empren molts insectes com a refugi (per exemple marietes o crisopes), els principals ocupants dels hotels d’insectes són les abelles i vespes solitàries, que els empren per a construir les cel·les on es desenvoluparà la seua descendència. En la naturalesa, aquests himenòpters solitaris empren tot tipus de foradets i galeries excavades generalment en fusta morta per una gran varietat de xilòfags, normalment larves d’escarabats. Continue reading →


Existeixen dades que indiquen que s’estan produint descensos significatius en les poblacions de teuladins tant d’àrees urbanes com a agrícoles a nivell mundial. A Europa han desaparegut ja el 63% en els últims 30 anys, ciutats com Londres, Ámsterdam o Praga han quedat pràcticament buides d’aquests ocells. A Espanya, segons la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/Birdlife), el nombre de teuladins del país ha disminuït un 15 per cent des de 1998 i continua descendint, amb dades tan preocupants com la pèrdua de 12 milions d’exemplars al llarg de 2016. (cadenaser) A la Comunitat Valenciana, segons un estudi realitzat per l’ornitòleg Enrique Murgui Pérez (1), el descens en l’última dècada aconsegueix el 70% (Levante). Sembla que estem perdent als teuladins, com ja va passar a la Xina fa 60 anys (2), encara que per altres motius. Continue reading →


“Fa prop d’un any que l’Ajuntament de Catarroja, va recórrer a la col·locació d’onze nius de ratapinyades en el casc urbà per a lluitar contra les plagues d’insectes en una iniciativa pionera a l’Horta, que van seguir molts altres municipis de la comarca. Després de diversos mesos, el consistori ha ampliat les mires del projecte inicial amb la intenció de recuperar la presència d’aus insectívores com a teuladins, mussols o xoriguers.

Per a açò, s’han contractat els serveis d’un empresa especialitzada, La Granja de Bitxos, que ha escollit els punts del municipi «on tenen més probabilitats de ser ocupades»” Continue reading →


“Durant els darrers mesos, la SAG (Societat Anònima de Gestió) de Sagunt ha reduït l’ús d’herbicides com el glifosat i d’adobs químics als jardins urbans de la capital del Camp de Morvedre. I, a més a més, està treballant per a potenciar la presència de fauna auxiliar en els parcs de la ciutat com a mesura de control biològic de plagues.” Continue reading →



Existeixen multitud d’espècies de vespes en la península i totes elles compleixen un paper fonamental en els nostres ecosistemes. Les nostres vespes, a més de pol·linitzadores, són depredadores i parasitoides de multitud d’espècies catalogades com a plaga, però no és l’única funció que exerceixen. Les vespes autòctones són territorials i defensen d’altres vespes alòctones el seu territori, la seua zona de caça i el seu niu. Eliminant vespes autòctones deixem lliure un nínxol que serà molt fàcil d’ocupar per les vespes asiàtiques (Vespa velutina), aconseguint l’efecte contrari al desitjat. És per açò que abans de matar o destruir un niu és important assegurar-se que es tracte de la nociva espècie invasora i no dels nostres aliats, els himenòpters autòctons.

Continue reading →


Sedum sediforme (“Raïm de pastor”, “Uva de gato”…) es una planta suculenta y perenne, de la familia de las crasuláceas. Al ser oririginaria de la Región Mediterránea es muy resistente a la sequía y poco exigente en cuanto a nutrientes y sustrato siempre que sea alcalino, preferiblemente calcáreo.  Florece en verano, en los meses de más calor, cuando hay pocas flores y por tanto menos alimento disponible para los polinizadores.

Existen muchos tipos de abejas solitarias y de hecho, la mayor parte de especies de abejas no forman colmenas como lo harían las melíferas. En lugar de eso, cada hembra es fértil y cuida de su descendencia elaborando diferentes tipos de nidos, desde cámaras bajo tierra, hasta galerías en troncos.Quizá uno de los generos más comunes sea Anthidium (en el vídeo probablemente Anthidium florentinum).

Continue reading →


Los lampíridos son un suborden dentro de los coleópteros (escarabajos) especializado en dar caza a caracoles y babosas. Aunque los adultos no se alimentan, sus larvas son voraces depredadoras, con su mordisco inoculan una saliva que además de paralizar a la víctima la digiere por dentro facilitando su succión (son absolutamente inofensivas para el ser humano). Con su presencia, las luciérnagas regulan la población de estos gasterópodos, que pueden resultar plaga en bastantes cultivos.

Continue reading →