Rates penades i mosquit tigre.

Cada volta són més els ajuntaments i associacions que apliquen mesures per a potenciar les poblacions de rates penades i com a conseqüència resulta comú llegir notícies en multitud de medis abordant el tema. Açò és positiu ja que la divulgació dels hàbits dels quiròpters ajuda a canviar la visió general d’aquests mamífers en ocasions temuts o perseguits per pura superstició. En totes les notícies, com és lògic, es fa especial èmfasi en el servei ambiental que ens ofereixen els quiròpters ibèrics afavorint l’equilibri ecològic com a voraços insectívors que són, cosa que indubtablement millora la nostra qualitat de vida evitant o controlant l’aparició d’algunes plagues.

Refugios para murciélagos en poste. Tavernes de la Valldigna

Sí pot resultar menys positiu a llarg termini quan es va més enllà i es presenta a les ratespenades únicament com un arma específica per a “eradicar” al mosquit tigre (Aedes albopictus), induint a pensar que amb la instal·lació de les caixes-refugi les molèsties generades pels mosquits desapareixeran per complet automàticament i açò és poc probable. La instal·lació d’aquests refugis o “caixes niu” ha de fer-se amb la intenció d’afavorir la biodiversitat, el principal objectiu ha de ser la conservació mediambiental: protegir als quiròpters fissurícoles compensant l’escassetat de refugis derivada de la nostra activitat (tala d’arbres vells, eliminació d’antigues teulades, restauració d’edificis històrics, noves construccions sense escletxes, etc…) Encara que el mosquit tigre és una gran preocupació presentar a les rates penades com la solució per a justificar les caixes refugi potser no siga l’enfocament correcte i hauria de divulgar-se més com un complement en la lluita contra les plagues en tot cas, i no com l’eradicació del mosquit tigre, açò va a estar més complicat.

Pipistrellus pygmaeus en refugio. Puçol.

Les rates penades indubtablement són molt beneficiosos per a l’ésser humà, existeixen molts estudis que demostren la seua eficàcia controlant plagues que ens estalvien milions(1) en cultius com la dacsa(2), arròs(3), raïm, pomes, etc. i per descomptat açò es deu al fet que cacen barbaritats d’arnes i altres insectes voladors entre els quals es troben també els mosquits, però, quants d’aquests últims i en concret del molest tigre? No existeix, de moment, cap estudi que relacione les nostres rates penades més habituals en les caixes-refugi amb el mosquit invasor ni molt menys especifique fins a quin punt afectaria la possible predació al progressiu augment poblacional del “Aedes albopictus” en el nostre entorn. És d’esperar que les rates penades ocupants de les caixes-refugi mengen mosquits tigre, però no sabem com d’apreciable serà, açò haurà de comprovar-se amb el temps. El que tampoc té sentit és restar importància a les intervencions en favor dels quiròpters basant-se únicament en la seua capacitat per a “eradicar” al mosquit tigre, doncs sobren motius per a protegir-los de la mateixa manera que sobren motius per a protegir les colònies d’oronetes urbanes (Delichon urbicum), per exemple. (és comú escoltar coses com “els tigre ixen de dia i les ratapinyades de nit, per tant no val per res”, uf… és cert que els tigre piquen de dia, però açò no significa que de nit estiguen completament inactius, i a més les rates penades solen eixir bastant abans que es tanque la nit, per tant, coincideixen almenys una part del dia,  per contra sí sona més lògic parlar d’altura de vol del mosquit tigre ja que sol desplaçar-se arran de terra i açò dificulta la seua depredació, però tots hem vist rats penades fer vols rasos, sobretot en masses d’aigua, que és on van a fresar els mosquits. No és tot tan senzill a l’hora de “endevinar” resultats en la natura.)

L’objectiu ha de quedar molt clar quan es parla d’aquestes intervencions “pro-ratpenats” perquè de no ser així podria generar-se confusió i potser també rebuig amb el pas del temps ja que els mosquits seguiran ací (la seua tendència és augmentar, igual que la temperatura) i part de la població podria sentir-se “enganyada”, fins i tot arribar a pensar que les ratespenades són inútils, quan simplement estan tenint un “màrqueting” inadequat.

hotel_murciel_casapenya_marca

Caja-refugio instalada en La Casa Penya (Acciò Ecologista-Agró) en el marjal de Almenara, en Sagunto (Valencia). Se pretende compensar la eliminación de huecos en el antiguo edificio tras su restauración para posibilitar de este modo la ocupación por parte de murciélagos fisurícolas como el Pipistrellus pygmaeus, muy común en zonas húmedas.

El mosquit tigre s’ha adaptat perfectament al nostre territori i la tendència climàtica ens indica que va a anar en augment, cap acció per si sola va a acabar amb ells encara que fumiguem amb el pitjor dels verís fins a transformar el nostre entorn en un erm tòxic. Potser resulte més útil educar a la població (llegir “mosquits tigre, com combatre’ls“) i prevenir l’aparició massiva d’aquesta plaga evitant xicotets recipients com platets en tests, dipòsits d’aire condicionat, canonades de reg, abeuradors i altres diminuts punts d’aigua sense depredadors ni competidors (els preferits de l’A. albopictus) i açò evidentment implica l’esforç de tots, no hi ha mesures màgiques. Els animals insectívors com a rates penades, orenetes o dragons, ben adaptats a viure en el nostre entorn urbanitzat (de moment) tenen ja de per si mateix un valor incalculable sense necessitat d’exagerar les seues qualitats i nostre deure és corregir els impactes que els amenacen sempre que siga possible.

 instal·lació el l’Albufera de València contra el “Cucat” (ALIADES EN LA NIT – VÍDEO)

[1] “Economic Importance of Bats in Agriculture” Justin G. Boyles, Paul M. Cryan, Gary F. McCracken, Thomas H. Kunz (2011) http://science.sciencemag.org/content/332/6025/41

[2] “Bats initiate vital agroecological interactions in corn” Josiah J. Maine, Justin G. Boyles (2015) http://www.pnas.org/content/112/40/12438.abstract?tab=author-info

[3] “Pest control service provided by bats in Mediterranean rice paddies: linking agroecosystems structure to ecological functions. “ Xavier Puig-Montserrata, Ignasi Torrea, Adrià López-Baucellsa, Emilio Guerrierib, Maurilia M. Montib, Ruth Ràfols-Garcíaa, Xavier Ferrerc, David Gisbertc, Carles Flaquer (2015) http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1616504715000348

“The value of bat-boxes in the conservation of Pipistrellus pygmaeus in wetland rice paddies.” Biological Conservation 128, 223-230 Flaquer, C., Torre, I., Ruiz-Jarillo, R. (2006)

Share this post