El mosquit tigre (Aedes albopictus) és un dípter nematòcer alòcton (inclós en el Catàleg Español d’Espècies exòtiques Invasores, aprovat per Reial decret 630/2013, de 2 d’agost.) originari del sud-est asiàtic, fàcil d’identificar pel seu tòrax i abdomen de color negre amb taques blanques i potes a bandes negres i blanques. Encara que els mascles s’alimenten de nèctar, les femelles necessiten sang de mamífers o aus per a desenvolupar els ous que després dipositaran en l’aigua però, al contrari que altres mosquits locals, A. albopictus pica principalment de dia, la qual cosa representa una molèstia contínua allà on està present a més d’un possible problema sanitari ja que en alguns llocs és vector de malalties com dengue, febra groga, “chikunguña” o virus del Nil Occidental.

Continue reading →


  

¿Què és un “Hotel” d’insectes?

Encara que els empren molts insectes com a refugi (per exemple marietes o crisopes), els principals ocupants dels hotels d’insectes són les abelles i vespes solitàries, que els empren per a construir les cel·les on es desenvoluparà la seua descendència. En la naturalesa, aquests himenòpters solitaris empren tot tipus de foradets i galeries excavades generalment en fusta morta per una gran varietat de xilòfags, normalment larves d’escarabats. Quan eliminem tota aquesta fusta morta de l’entorn generem un greu impacte en totes aquestes espècies que depenen d’ella, no únicament els centenars d’espècies que la descomponen, també agredim als quals s’alimenten d’elles, és a dir, una gran varietat de insectívors com aus, micromamífers o rèptils. Les abelles i vespes solitàries també ixen perjudicades amb el nostre concepte de “brutícia” en la naturalesa, existint “boscos” sencers (generalment monocultius) en els quals costa realment trobar un arbre mort.

En les ciutats i horts el problema s’agreuja perquè resulta encara més complicat trobar aquestes xicotetes galeries tan cercades per tantes espècies d’abelles i vespes solitàries. Els hotels són una forma de compensar la manca de buits naturals aportant-los de forma artificial.

Continue reading →


L’Ajuntament d’Alzira instal·la 50 caixes niu de diferents dissenys per a afavorir la reproducció de diverses espècies d’aus en el paratge natural municipal de la Murta i La Casella, com totestius (Parus major),  xinxarrelles (Periparus ater), capellanets (Lophophanes cristatus), colltorts (Jynx torquilla), raspinells (Certhia brachydactyla), palputs (Upupa epops) o mussolets (Otus scops). Aquestes caixes se sumen a les 6 instal·lades en 2015 com a prova de la viabilitat del projecte.
Continue reading →


Revisió de les caixes niu del cortijo “Los Barros” de Aceitunas Guadalquivir a Sevilla, realitzada un any després de la instal·lació amb els següents resultats:

grafico_actividad_rev_enero_2017

La instal·lació de caixes niu, juntament amb altres mesures com la implantació de cobertes vegetals, la reducció de pesticides o la creació de punts d’aigua per a fauna són algunes de les eines que estan utilitzant-se en la parcel·la “Los Barros” per a aconseguir incrementar la biodiversitat local. L’objectiu és reduir o pal·liar l’impacte derivat del cultiu ultra-intensiu d’oliveres.
Continue reading →


Existeixen dades que indiquen que s’estan produint descensos significatius en les poblacions de teuladins tant d’àrees urbanes com a agrícoles a nivell mundial. A Europa han desaparegut ja el 63% en els últims 30 anys, ciutats com Londres, Ámsterdam o Praga han quedat pràcticament buides d’aquests ocells. A Espanya, segons la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/Birdlife), el nombre de teuladins del país ha disminuït un 15 per cent des de 1998 i continua descendint, amb dades tan preocupants com la pèrdua de 12 milions d’exemplars al llarg de 2016. (cadenaser) A la Comunitat Valenciana, segons un estudi realitzat per l’ornitòleg Enrique Murgui Pérez (1), el descens en l’última dècada aconsegueix el 70% (Levante). Sembla que estem perdent als teuladins, com ja va passar a la Xina fa 60 anys (2), encara que per altres motius. Continue reading →


Quina relació hi ha entre la gestió forestal i els danys produïts per les inundacions?

Amb la revolució industrial va començar l’èxode rural, que encara avui continua, deixant algunes zones de la península amb la mateixa densitat poblacional que Lapònia. La fusta va deixar d’extraure’s en moltes plantacions de pi que van quedar abandonades al “no resultar rendibles”, carbó vegetal i calç van deixar de fabricar-se en la muntanya, la llenya seca, com l’espart, va deixar d’arreplegar-se i molts oficis van desaparèixer en la majoria de zones: resiners, surers, pelusers o els mateixos pastors que cuidaven de ramats de cabres i ovelles. Tots ells tenien en comú l’impacte generat en la muntanya, un impacte “positiu” sempre que aquestes activitats no superaren la capacitat de càrrega de l’entorn. En un ecosistema adaptat als incendis com el bosc mediterrani les activitats que redueixen la càrrega de combustible sense perjudicar la biodiversitat “equivalen” a xicotets incendis que lluny de ser perjudicials serviran per a generar discontinuïtats de combustible que evitaran altres incendis més grans, descontrolats i realment destructius: els convectius. Continue reading →


“Fa prop d’un any que l’Ajuntament de Catarroja, va recórrer a la col·locació d’onze nius de ratapinyades en el casc urbà per a lluitar contra les plagues d’insectes en una iniciativa pionera a l’Horta, que van seguir molts altres municipis de la comarca. Després de diversos mesos, el consistori ha ampliat les mires del projecte inicial amb la intenció de recuperar la presència d’aus insectívores com a teuladins, mussols o xoriguers.

Per a açò, s’han contractat els serveis d’un empresa especialitzada, La Granja de Bitxos, que ha escollit els punts del municipi «on tenen més probabilitats de ser ocupades»” Continue reading →


“L’Ajuntament de Guardamar de Segura, a través de la Regidoria de Medi ambient, ha engegat un nou projecte per a potenciar la població de quiròpters fissurícoles. A causa de la problemàtica que el municipi ha patit durant els últims anys amb les plagues de mosquits, s’ha decidit situar en diferents zones del municipi caixes niu per a ratapinyades, com a complement natural a les mesures de control de plagues. Continue reading →


“Durant els darrers mesos, la SAG (Societat Anònima de Gestió) de Sagunt ha reduït l’ús d’herbicides com el glifosat i d’adobs químics als jardins urbans de la capital del Camp de Morvedre. I, a més a més, està treballant per a potenciar la presència de fauna auxiliar en els parcs de la ciutat com a mesura de control biològic de plagues.” Continue reading →